Skip to main content

El Suprem sentencia que l’Estat ha de pagar 1.350 M€ al Santander, CaixaBank i Bankia pel magatzem Castor

El Tribunal Suprem ha decidit que l’Estat ha de pagar 1.350 milions d’euros al Santander, CaixaBank i Bankia pel cas del magatzem de gas Castor, davant el litoral de Vinaròs, que mai va entrar en funcionament. Els bancs havien avançat a Escal –l’empresa controlada per Florentino Pérez– la indemnització establerta per la no entrada en funcionament del magatzem, que després el Tribunal Constitucional va declarar nul·la.

La sentència reconeix als bancs el dret a cobrar els diners avançats, però no les indemnitzacions que reclamaven pel cost d’oportunitat de la inversió (un 3,96% del total) i els costos de l’operació, de 3,7 milions d’euros. Aquestes despeses el Suprem considera que no s’han de pagar als bancs perquè “les van assumir en el contracte sense cap pretensió que fossin tornades en el seu normal compliment”.

Llegeix la notícia complerta del diari ARA.CAT clicant aquí.

@Imatge: TJERK VAN DER MEULEN

La Cecot demanda el Govern per la seva decisió de no retornar als consumidors de gas el reintegrament del sobre cost de CASTOR

Quarta sentència del Tribunal Suprem a favor de la Cecot que obliga al Govern a retornar les quanties cobrades en concepte de peatge destinades a finançar la conservació i el manteniment de les instal·lacions gasistes de CASTOR entre els anys 2014 i 2018.

Tot i haver guanyat la quarta sentència favorable en relació a les despeses de manteniment del magatzem CASTOR, la Cecot expressa la seva indignació amb el Govern de l’Estat, qui admet haver reintegrat prop més de 34,5M d’euros, suportats entre el 2014 i el 2018 pels consumidors de gas, en concepte de manteniment de les instal·lacions gasistes CASTOR, i qui afirma haver-los destinat a millores d’altres infraestructures gasistes mitjançant l’entitat estatal Enagás.

Llegeix tot el contingut de la notícia aquí.

Compromís ve «inaplazable» el desmantelamiento de las instalaciones de Castor por sus «elevados costes de mantenimiento»

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha defendido que «urgente e inaplazable» el desmantelamiento de las instalaciones del proyecto Castor por sus «elevados costes de mantenimiento».

Compromís ha señalado que las auditorías entregadas a la coalición reflejan una inversión de tres millones de euros en helicópteros y barcos tan solo entre 2014 y 2017 y que en poco más de cuatro años se han auditado gastos por valor de 42 millones de euros, ha detallado en un comunicado.

Carles Mulet ha acusado lo gobiernos del PP y del PSOE de ocultar «estas escandalosas cifras» y ha lamentado que «siguen sin iniciar un proceso de desmantelamiento al que se comprometieron, anunciaron en período electoral y del que a día de hoy no existe ninguna novedad más que gasto, gasto y más gasto para una obra que se ha demostrado inútil y peligrosa».

Fruto de la auditoría de Deloitte se ha conocido, según incide Compromís, que la empresa participada por el estado Enagás ha percibido 4,2 millones de beneficio industrial por gestionar estas instalaciones en su red. Ha destacado que «la firma mantiene una reclamación contra el Estado por valor de 50 millones, después que el Constitucional y Supremo anularan los cobros relacionados con las indemnizaciones a este proyecto como consecuencia del decreto de 2014 del gobierno del PP».

Para Mulet, «los clientes siguen pagando intereses y los costes relacionados con la hibernación de las instalaciones, lo que supone estar tirando dinero al mar por mantener un fiasco en pie que, encima de peligroso, es inútil y que tiene válvulas temporales que de están deteriorando al haber llegado al final de su vida útil, como queda claro en los documentos a los que ha tenido acceso Compromís, mientras el Gobierno sigue sin actuar».

Continua leyendo la noticia publicada en El Periódico de la Energía | 17/04/2020

Publicat el BOE que ja no inclou càrrecs per manteniment, ni per amortització de la planta gasista CASTOR

Publicat el BOE que ja no inclou càrrecs per manteniment, ni per amortització de la planta gasista CASTOR
La Cecot manté impugnades les Ordres Ministerials per als exercicis 2017 i 2018 del Reial Decret-llei 13/2014 i espera que les sentències també seran favorables als consumidors de gas.
  • L’any 2015 la patronal va iniciar accions legals a diferents instàncies estatals i europees amb la finalitat d’evitar que els consumidors de gas, particulars i en especial les empreses, hagin d’absorbir el cost econòmic del que la Cecot considera una mala gestió per part del Govern en el cas del magatzem gasístic CASTOR.
  • El Tribunal Suprem ha fallat a favor de la Cecot en dues ocasions obligant al Govern a retornar 118M d’euros als consumidors de gas corresponents a cànons del manteniment de les instal·lacions gasistes de CASTOR de 2014 i 2015, així com la primera quota anual (80.6M €) de retorn del crèdit de 1.350M € que l’anterior Govern central va autoritzar a pagar a l’ex concessionària Escal UGS. 

El Butlletí Oficial de l’Estat publicat el passat divendres 22 de desembre inclou l’Ordre TEC/1367/2018, de 20 de desembre, per la que s’estableixen els peatges i cànons associats a l’accés de tercers a les instal·lacions gasistes i la retribució de les activitats regulades per a l’any 2019. El text de l’Ordre ja no inclou càrrecs per manteniment de la planta gasista CASTOR i tampoc inclou els càrrecs per amortització de la planta als consumidors de gas como sí feien les anteriors.

La Cecot expressa la seva satisfacció per veure materialitzat el seu objectiu d’evitar que els consumidors de gas hagin d’assumir el sobre cost generat per una mala gestió en relació amb la infraestructura de CASTOR sense rebre una millora en el servei o el subministrament de gas.

La Cecot va iniciar en 2015, al costat d’altres organitzacions empresarials com el Consell Intertextil Español i el Centri Metal·lúrgic, amb el suport de FEPIME, un pla d’acció destinat a evitar que els consumidors de gas, i especialment les empreses del sector industrial, haguessin d’assumir el cost de la compensació a l’empresa constructora i concessionària del magatzem gasístic CASTOR que no s’ha arribat a posar en marxa. La quantia de la compensació és de 1.350 M d’euros que els consumidors de gas estan abonant en la seva factura del gas i que continuaran pagant en els pròxims 30 anys, fruit del que la Cecot considera una mala gestió de l’Estat.

A la fi d’abril del 2015 l’Eurocambra va instar a la Comissió Europea i al Banc Europeu d’Inversions que prenguessin mesures amb la finalitat d’evitar que els ciutadans espanyols haguessin d’abonar els 1.350M d’euros en compensacions per un projecte precedit “d’una avaluació desastrosa”. En 2017 el TC va avalar la decisió de l’Eurocambra, fet que ha que constituït un suport a les demandes d’impugnació de les diferents Ordres Ministerials publicades a partir del Reial decret llei 13/2014 per part de la Cecot en el Tribunal Constitucional.

De fet, la defensora del poble europeu, Emily O’Reilly, ha emès una resolució aquest dijous en la qual qualifica de mala administració l’actuació duta a terme pel Banc Europeu d’Inversió (BEI) en relació al caso Castor. 

Accions judicials de la Cecot contra els ordes ministerials del Reial decret llei 13/2014

La Cecot va impugnar les Ordres Ministerials per als exercicis 2015, 2016, 2017 i 2018 del Reial decret llei 13/2014 pel concepte de manteniment, operativitat de Enagás Transport SAU, amb càrrec als ingressos per peatges i cànons del sistema gasista per considerar-se inconstitucional alguns dels preceptes del Reial decret llei 13/2014 amb la finalitat d’obtenir sentències favorables als consumidors de gas als quals el Govern hauria de reintegrar una quantia aproximada de 200M d’euros per tots els exercicis.

Després que el Tribunal Superior donés la raó en les dues primeres de les quatre impugnacions de les Ordres Ministerials relatives al manteniment de la plataforma CASTOR, entenem que la resta tindran un veredicte positiu per als consumidors de gas. De moment, entre la primera sentència i la segona, s’han anul·lat 118M € en retribucions que el Govern ha de reintegrar als consumidors de gas.

La diferència de la decisió de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem per a la segona sentència, en relació amb la primera, és que s’obliga el Govern a retornar als consumidors de gas no només la quantia relativa a l’import del manteniment i operativitat de Enagás Transport SAU de 2016 (15,7M €), sinó que a més el Suprem obliga també a retornar la primera quota anual (80.6M €) de retorn del crèdit de 1.350M € que l’anterior Govern central va autoritzar a pagar a la ex concessionària Escal UGS i l’import en concepte de costos de manteniment per part de Escal UGS (4,5M €) entre el 3 d’octubre i el 30 de novembre de 2014.

“Considerem que el magatzem CASTOR constitueix una inversió fallida, en la qual va prevaldre la construcció de la infraestructura per sobre de la seva viabilitat, i no estem d’acord que els usuaris del gas hagin d’assumir el cost quan ni tan sols s’ha arribat a posar en marxa”, reafirma Antoni Abad, president de la Cecot, “la indústria suposa més del 60% del consum del gas en tot l’estat espanyol i l’increment de costos en els processos productius afectarà directament la seva competitivitat sense obtenir a canvi cap millora en el servei de subministrament de gas”.

Segons l’estudi “Panoràmica Industrial” de l’INE, el gas constitueix el 28% del consum energètic en la indústria extractiva i manufacturera espanyola, destacant la indústria química on el consum de gas arriba al 43% del total de consum energètic que utilitza aquest tipus d’indústria. Hi ha sectors en els quals el pes de la indústria és estratègic per a poder continuar l’activitat. La resolució d’indemnitzar Castor en el seu moment va anar totalment incoherent amb el discurs del Govern sobre la necessitat de reindustrializar el país, de fer un pla estratègic per a consolidar un model industrial. El sector industrial és qui millor garanteix l’estabilitat laboral i l’ocupació en els territoris, que és un sector estratègic pel que contribueix no només en ocupació directa, sinó també en el relacionat amb tota la indústria auxiliar i de serveis que es genera al seu voltant. L’ús i consum de gas en moltes empreses de diferents sectors productius representa continuar l’activitat o deixar de fer-ho. El cost de Castor des de l’1 de gener de 2016 està perjudicant la continuïtat d’aquests sectors, tenint en compte que Espanya ja és dels països de la Unió Europea amb l’energia més cara i no precisament pel cost de la generació.

La segona sentència del Tribunal Suprem favorable a la Cecot en el cas CASTOR eleva a 118M € les retribucions a retornar

La segona sentència del Tribunal Suprem favorable a la Cecot en el cas CASTOR eleva a 118M € les retribucions a retornar

A diferència de la primera sentència, el Suprem anul·la retribucions per més de 100 milions d’euros que hauran de retornar-se, entre elles, la primera quota anual (80.6M €) de retorn del crèdit d’1.350M € que l’anterior Govern central va autoritzar a pagar a l’exconcessionària Escal UGS.

La Cecot manté impugnades les Ordres Ministerials per als exercicis 2017 i 2018 del Reial decret-llei 13/2014 i espera que les sentències, igual que les referides a 2015 i 2016, també seran favorables als consumidors de gas.

Les sentències del Tribunal Suprem demanden al Govern que adopti les mesures necessàries per reintegrar les quantitats abonades pels consumidors en concepte de peatges i manteniment de CASTOR, una instal·lació gasista que mai s’ha posat en funcionament. 

Segona sentència del Tribunal Suprem favorable a la Cecot en el cas CASTOR

Segona sentència del Tribunal Suprem favorable a la Cecot en el cas CASTOR
A diferència de la primera sentència, el Suprem anul·la retribucions per més de 100 milions d’euros que hauran de retornar-se, entre elles, la primera quota anual (80.6M €) de tornada del crèdit d’1.350M € que l’anterior Govern central va autoritzar a pagar a la exconcesionaria Escal UGS.
  • La Cecot manté impugnades les Ordres Ministerials per als exercicis 2017 i 2018 del Reial decret-llei 13/2014 i espera que les sentències, igual que les referides a 2015 i 2016, també seran favorables als consumidors de gas.
  •  
  • Les sentències del Tribunal Suprem demanden al Govern al fet que adopti les mesures necessàries per reintegrar les quantitats abonades pels consumidors en concepte de peatges i manteniment de CASTOR, una instal·lació gasista que mai s’ha posat en funcionament.

“No hi ha hagut sorpresa amb el resultat d’aquesta segona sentència”, ha afirmat el president de la Cecot, Antoni Abad, “de fet, després que el Tribunal Superior ens donés la raó en la primera de les quatre impugnacions de les Ordres Ministerials relatives al manteniment de la plataforma CASTOR, entenem que la resta tindran un veredicte positiu per als consumidors de gas. De moment, entre la primera sentència i la segona, s’han anul·lat 118M € en retribucions que el Govern ha de reintegrar als consumidors de gas”.

La diferència de la fallada de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem per a aquesta segona sentència, en relació amb la primera, és que s’obliga al Govern a retornar als consumidors de gas no només la quantia relativa a l’import del manteniment i operativitat de Enagás Transporti SAU de 2016 (15,7M €), sinó que a més el Suprem obliga també a retornar la primera quota anual (80.6M €) de tornada del crèdit d’1.350M € que l’anterior Govern central va autoritzar a pagar a la exconcesionaria Escal UGS i l’import en concepte de costos de manteniment per part de Escal UGS (4,5M €) entre el 3 d’octubre i el 30 de novembre de 2014.

El Govern disposa de dos mesos per reintegrar les quanties als consumidors de gas i la patronal està a l’expectativa que el Govern articuli el mecanisme de devolució de l’import que s’ha repercutit en les factures de gas dels consumidors des del 2014 pel manteniment d’una infraestructura que no s’ha arribat a posar en funcionament, ni ha prestat cap servei.
Per la seva banda, la Cecot ha rebut una notificació del Grup Parlamentari d’ERC en la qual se l’informa que aquest grup ha registrat al Congrés dels Diputats una pregunta per escrit dirigida al Govern Español per saber quan i de quina forma es faran efectives les devolucions als consumidors de gas, arrel del CASTOR.

La Cecot va iniciar en 2015, juntament amb altres organitzacions empresarials com el Consell Intertextil Español i el Centri Metall·lúrgic, amb el respatller de FEPIME, un pla d’acció destinat a evitar que els consumidors de gas, i especialment les empreses del sector industrial, haguessin d’assumir el cost de la compensació a l’empresa constructora i concessionària del magatzem gasístic CASTOR que no s’ha arribat a engegar. La quantia de la compensació és d’1.350 M d’euros que els consumidors de gas estan abonant en la seva factura del gas i que seguiran pagant en els propers 30 anys, fruit del que la Cecot considera una mala gestió de l’Estat.

A finals d’abril del 2015 l’Eurocambra va instar a la Comissió Europea i al Banc Europeu d’Inversions que prenguessin mesurades amb la finalitat d’evitar que els ciutadans espanyols haguessin d’abonar els 1.350M d’euros en compensacions per un projecte precedit “d’una avaluació desastrosa”. En 2017 el TC va avalar la decisió de l’Eurocambra, fet que ha que constituït un suport a les demandes d’impugnació de les diferents Ordres Ministerials publicades a partir del Reial decret-llei 13/2014 per part de la Cecot en el Tribunal Constitucional.

“Considerem que el magatzem CASTOR constitueix una inversió fallida, en la qual va prevaler la construcció de la infraestructura per sobre de la seva viabilitat, i no estem d’acord que els usuaris del gas hagin d’assumir el cost quan ni tan sols s’ha arribat a engegar”, reafirma Antoni Abad, president de la Cecot, “la indústria suposa més del 60% del consum del gas en tot l’estat espanyol i l’increment de costos en els processos productius afectarà directament a la seva competitivitat sense obtenir a canvi cap millora en el servei de subministrament de gas”.

La clau per evitar més casos CASTOR passa pels lideratges col·laboratius i l’apoderament social

Article d’opinió d’Antoni Abad, president de la Cecot
El CASTOR ha estat una inversió fallida, amb diner públic, on va prevaldre la construcció de la infraestructura per sobre de la seva viabilitat, i no estem d’acord que els usuaris del gas n’hagin d’assumir el cost.

Fa pocs dies, en el marc del nostre sopar anual, vam tenir l’ocasió d’expressar que la competitivitat i l’eficiència en el nostre entorn ja no es demanen sinó que es dissenyen i s’implementen conjuntament: empreses, treballadors/es i administració. El que venim reivindicant mesos enrere com avançar mitjançant lideratges col·laboratius. Tenim molt clar que la suma de coneixements i d’experiències del món empresarial i el de les administracions públiques ens portarien a un millor estadi de competitivitat-país i de societat del benestar.

Amb aquest convenciment, l’any 2015 el Consejo Intertextil Español, el Centre Metal·lúrgic i la Cecot vam interposar de forma conjunta, a instàncies europees, una denuncia per Ajuts d’Estat en relació a la gestió del cas CASTOR. En aquella acció també vam comptar amb el Suport de Fepime Catalunya. Les entitats vam demanar al Ministre Soria deixar sense efecte l’aplicació del cobrament dels 1.350M d’euros i els interessos derivats, fruit de la gestió en la construcció del magatzem gasístic CASTOR, fins que la Comissió Europea emetés la seva resolució a la nostra denúncia. Tanmateix el Govern va decidir aplicar un increment en el rebut dels consumidors de gas a partir de l’1 de gener de l’any següent per anar cobrint una despesa que lluny dels 1.350M d’euros anunciats arribarà als 4.500M d’euros i que haurem d’anar pagant durant trenta anys mitjançant el rebut del gas.

El CASTOR ha estat una inversió fallida, amb diner públic, on va prevaldre la construcció de la infraestructura per sobre de la seva viabilitat, i no estem d’acord que els usuaris del gas n’hagin d’assumir el cost.

La industria suposa més del 60% del consum del gas a tot l’estat espanyol i l’increment de costos en els processos productius afecta directament la seva competitivitat sense obtenir a canvi cap millora en el servei de subministrament de gas. Segons l’estudi Panorámica Industrial de l’INE, el gas constitueix el 28% del consum energètic en la indústria extractiva i manufacturera espanyola, destacant la indústria química on el consum de gas arriba al 43% del total de consum energètic que utilitza aquest tipus d’indústria. Hi ha sectors en els que el pes de la indústria és estratègic per a poder continuar l’activitat i la resolució de CASTOR és totalment incoherent amb el discurs dels Governs sobre la necessitat de reindustrialitzar el país. La indústria garanteix l’estabilitat laboral i l’ocupació en els territoris, és un sector estratègic no només per la generació d’ocupació directa, sinó també per tota la industria auxiliar i de serveis que genera al seu entorn, i cal preservar-la.

També a l’any 2015, el comitè executiu de la Cecot va aprovar internament iniciar un procés de litigi a instàncies espanyoles per impugnar les Ordres Ministerials derivades del Reial Decret-Llei 13/2014 amb l’objectiu d’evitar la translació als consumidors de gas dels costos de manteniment i operativitat del magatzem amb càrrec als ingressos per peatges i cànons del sistema gasista. Des de la nostra entitat vam entendre que calia actuar, conscients d’entrar en un procés costós, llarg en el temps i sense garanties de resultats. Però més enllà de les proclames i denúncies verbalitzades calia i cal passar a l’acció tant en aquest tema com en molts d’altres. Vam impugnar quatre Ordres Ministerials que contemplen les despeses de manteniment dels anys 2014 al 2017 i aquesta setmana hem rebut sentència positiva de la primera demanda. El Tribunal Suprem obliga al Govern a retornar 18M d’euros als consumidors de gas corresponents als anys 2014 i 2015. Estem convençuts que aquesta resolució es replicarà en les tres demandes que resten i que, sumades, suposarà que el Govern haurà de retornar als consumidors de gas un total de 200M d’euros. La resolució del TC en 2017 contra la indemnització a les empreses promotores del magatzem ha suposat un reforç positiu a les demandes d’impugnació que vam tramitar. Per llei el Govern disposa de dos mesos per definir el procés i les fórmules de devolució dels imports. No serà una gestió fàcil ni ràpida i que molt probablement al consumidor particular no li suposarà un retorn significatiu, però creiem que per justícia social cal actuar, i ho continuarem fent, per fer visible el nostre rebuig i penalització a una mala gestió de l’administració amb els diners de tots nosaltres.

El Tribunal Suprem dona la raó a la patronal Cecot en el cas CASTOR

El Tribunal Suprem ha fallat a favor de la Cecot obligant al Govern a retornar 18M d’euros als consumidors de gas corresponents a cànons del manteniment de les instal·lacions gasistes de CASTOR de 2014 i 2015.
  • L’any 2015 la patronal va iniciar accions legals a diferents instàncies estatals i, juntament amb altres organitzacions empresarials a instàncies europees amb la finalitat d’evitar que els consumidors de gas, particulars i especialment les empreses, hagin d’absorbir el cost econòmic del que Cecot considera una mala gestió per part del Govern en el cas del magatzem gasístic CASTOR.
  • La Cecot manté impugnades les Ordres Ministerials per als exercicis 2016, 2017 i 2018 del Reial decret-llei 13/2014 i espera que les sentències també seran favorables als consumidors de gas als quals el Govern hauria de reintegrar una quantia aproximada de 200M d’euros.

La Cecot celebra la resolució de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem pel qual s’obliga al Govern a retornar als consumidors de gas l’import de 18M d’euros pel concepte de manteniment, operativitat de Enagás Transport SAU, amb càrrec als ingressos per peatges i cànons del sistema gasista per considerar-se inconstitucional alguns dels preceptes del Reial decret-llei 13/2014.

L’organització empresarial catalana va iniciar en 2015, juntament amb altres organitzacions empresarials,  un pla d’acció destinat a evitar que els consumidors de gas, i especialment les empreses del sector industrial, haguessin d’assumir el cost de la compensació a l’empresa constructora i concessionària del magatzem gasístic CASTOR que no s’ha arribat a posar en marxa. La quantia de la compensació és d’1.350 M d’euros que els consumidors de gas estan abonant en la seva factura del gas i que seguiran pagant en els propers 30 anys, fruit del que la Cecot considera una mala gestió de l’Estat.

A la fi d’abril del 2015 l’Eurocambra va instar a la Comissió Europea i al Banc Europeu d’Inversions que prenguessin mesurades amb la finalitat d’evitar que els ciutadans espanyols haguessin d’abonar els 1.350M d’euros en compensacions per un projecte precedit “d’una avaluació desastrosa”. En 2017 el TC va avalar la decisió de l’Eurocambra, fet que ha que constituït un suport a les demandes d’impugnació de les diferents Ordres Ministerials publicades a partir del Reial decret-llei 13/2014 per part de la Cecot en el Tribunal Constitucional.

“Considerem que el magatzem CASTOR constitueix una inversió fallida, en la qual va prevaler la construcció de la infraestructura per sobre de la seva viabilitat, i no estem d’acord que els usuaris del gas hagin d’assumir el cost quan ni tan sols s’ha arribat a engegar”, reafirma Antoni Abad, president de la Cecot, “la indústria suposa més del 60% del consum del gas en tot l’estat espanyol i l’increment de costos en els processos productius afectarà directament a la seva competitivitat sense obtenir a canvi cap millora en el servei de subministrament de gas”.

El Govern disposa de dos mesos per reintegrar els aproximadament 18M d’euros i la patronal té previst articular un mecanisme de devolució de l’import que s’ha repercutit en les factures de gas dels consumidors des del 2014 pel manteniment d’una infraestructura que no s’ha arribat a posar en funcionament, ni ha prestat servei algun.

Segons l’estudi “Panoràmica Industrial” de l’INE, el gas constitueix el 28% del consum energètic en la indústria extractiva i manufacturera espanyola, destacant la indústria química on el consum de gas arriba al 43% del total de consum energètic que utilitza aquest tipus d’indústria. Hi ha sectors en els quals el pes de la indústria és estratègic per poder continuar l’activitat. La resolució d’indemnitzar Castor en el seu moment va anar totalment incoherent amb el discurs del Govern sobre la necessitat de reindustrialitzar el país, de fer un pla estratègic per consolidar un model industrial. El sector industrial és qui millor garanteix l’estabilitat laboral i l’ocupació als territoris, que és un sector estratègic pel que contribueix no només en ocupació directa, sinó també en el relacionat amb tota la indústria auxiliar i de serveis que es genera al seu al voltant. L’ús i consum de gas en moltes empreses de diferents sectors productius representa continuar l’activitat o deixar de fer-ho. El cost de Castor a partir de l’1 de gener de 2016 està perjudicant la continuïtat d’aquests sectors, tenint en compte que Espanya ja és dels països de la Unió Europea amb l’energia més cara i no precisament pel cost de la generació.

La Cecot valora en 8.700M d’euros la seva acció directa davant d’organismes públics en la denúncia de greuges que afecten la competitivitat de les empreses

La valoració s’ha fet pública durant l’assemblea anual de l’entitat que ha tingut lloc aquesta mateixa setmana.

La Cecot ha celebrat aquesta setmana la seva assemblea ordinària i ha fet tancament de l’exercici 2017. Del balanç d’activitats realitzades per l’entitat, és destacable la quantitat de prop de 8.700 M d’euros que la Cecot ha reclamat davant de diferents organismes en relació a temes energètics o de formació professionalitzadora i que haurien de retornar a les empreses, com en el cas dels fons de formació o haurien d’evitar continuar repercutint-se en l’activitat empresarial via les factures del gas o l’electricitat.

Durant la seva intervenció, Abad ha afirmat que el Comitè Executiu ja va començar a intensificar la línia de treball basada en la preservació activa dels interessos de les empreses catalanes amb accions concretes i de retorn com ara les demandes per Ajudes d’estat en el cas del sobre cost en la factura del gas que ha generat a empreses, i ciutadans, la gestió del magatzem CASTOR, o els sobrecostos dels peatges elèctrics per alta tensió que afecten, majoritàriament, empreses ubicades a Catalunya. Abad ha manifestat que el 2018 la Cecot mantindrà la intensitat en les accions de defensa de les pimes i oposant-se activament a aquelles disposicions dels diferents Governs que afectin injustament a les empreses.

La segona línia que l’entitat ha reivindicat amb contundència i que, actualment, així ho està expressant en la ronda de trobades amb els nous responsables del Govern de la Generalitat, és un major paper actiu dels agents econòmics i socials en la presa de decisions estructurals i en totes aquelles decisions que puguin tenir una incidència directa sobre l’activitat empresarial.

“Ho hem repetit molt en els últims anys, els representants empresarials hem de passar a l’acció i recuperar la interlocució amb l’administració i els agents socials per fer arribar la veu de l’empresa abans de la presa de determinades decisions”, ha dit Abad durant l’Assemblea, i ha afegit, “tenim una responsabilitat, com a ciutadans i com a empresaris, de millorar i canviar la situació. No esperem que vinguin de fóra a solventar-nos la situació”, ha afirmat Abad, “hem de ser proactius i apel·lar al coratge dels dirigents que han de prendre decisions”. Durant l’assemblea s’ha fet palesa la necessitat d’un lideratge capaç de coordinar administració, agents econòmics i actors socials per poder assolir fites importants de país, des del consens i amb l’aval que atorga treballar conjuntament per un mateix objectiu.

Accions 2017 de defensa empresarial

La Cecot ha actuat amb contundència, en especial en els darrers anys, en l’àmbit de l’energia. En aquest sentit, Abad ha recordat la denúncia per Ajuts d’Estat que la Cecot, el Consejo Intertextil Español i el Centre Metal·lúrgic van presentar el mes de juliol del 2015 a instàncies europees en relació a la gestió del magatzem de gas CASTOR. En paral·lel les organitzacions van demanar el Ministre Soria deixar sense efecte l’aplicació del cobrament dels 1.350 M d’euros a la constructora i concessionària i els interessos derivats previst per l’1 de gener de 2016, fins que la Comissió Europea emetés la seva resolució a la denúncia. Una denúncia que està fent el seu procés i encara està oberta Brussel·les. Seguint en l’àmbit de l’energia, el president de la Cecot ha informat de les accions dutes a terme amb els diferents grups parlamentaris per impulsar accions de defensa per l’Autoconsum energètic, així com la denúncia presentada al Síndic de Greuges de Catalunya, juntament amb el CEDAC, la Confederació Catalana de la Fusta i la FEM en relació a la reforma dels peatges de les línies de distribució de tensió que exclou sense raons objectives o tècniques, 3.277 empreses catalanes presents en xarxes de 25 kV de tensió i la denúncia posterior a la Comissió Europea.

Durant el 2017, l’acció patronal de la Cecot s’ha caracteritzat també per l’èmfasi en l’àmbit de lesinfraestructures, sobre tot aquelles relatives a la millora de la mobilitat al Vallès i les propostes ferroviàries a la comarca des de la plataforma.

L’assemblea també ha revisat l’àmbit de l’emprenedoria, considerat un dels puntals bàsics de la Cecot, on s’ha fet molts esforços en projectes com la xarxa BANC i el Centre de Reempresa de Catalunya, “que tenen uns indicadors i uns resultats més que positius a l’hora de crear, mantenir o fer créixer empreses”. En el darrer any, aquests projectes han esdevingut referents a nivell internacional i els han atorgat més d’un reconeixement pels resultats obtinguts i la seva aportació en les polítiques econòmiques locals.

L’últim àmbit en el que Abad ha fet incidència és el relatiu a la formació. En aquest sentit ha fet referència al procés de denúncia sobre l’ús indegut dels fons de formació que aporten empresaris i treballadors per part del Govern i que la Cecot va iniciar a través del Síndic de Greuges de Catalunya el mes de febrer de l’any 2016. Un tema que actualment està a mans la Defensora del Poble qui amb data de 29 de maig del 2017 va donar la raó a la Cecot en la seva demanda i va demanar per escrit al Ministeri de Fátima Báñez que destini tots els fons de formació al seu ús definitiu i no a d’altres accions. La Cecot estima que entre 2012 i 2016 el Govern va destinar més de 4.000 milions d’euros d’aquests fons per cobrir prestacions i formació per treballadors en atur.

“I, finalment, us vull traslladar que després de molt treball d’anàlisi per definir un nou model de formació més coherent i amb la realitat empresarial que tenim, i que aposta per una modificació en profunditat de l’actual sistema, mitjançant un conjunt de mesures objectives i independents, basades en les dades i experiències dels últims anys i en l’anàlisi dels models dels països del nostre entorn” ha conclòs Abad.

Entre els temes destacables a desenvolupar durant aquest any 2018, Abad ha fet èmfasi en l’impuls d’accions dirigides a la innovació i la digitalització de les empreses com a eixos estratègics per la seva competitivitat.

Hem presentat una denúncia conjunta per Ajuts d’Estat en el cas CASTOR a instàncies europees

El Consejo Intertextil Español, Fepime, Centre Metal·lúrgic i la Cecot considerem que en el CASTOR va prevaldre la construcció de la infraestructura per sobre la seva viabilitat, i els usaris de gas no estem d’acord d’assumir el cost

Alejandro Laquidain, president del Consejo Intertextil Español; Antoni Abad, president de la patronal Cecot; i Carlos Garriga, president del Centre Metal·lúrgic, acompanyats per l’advocada Asun Cirera, vam informar el passat divendres 3 de juliol en roda de premsa de la denúncia per Ajuts d’Estat que hem interposat de forma conjunta, a instàncies europees en relació a la gestió del cas CASTOR.  La denúncia també compta amb la implicació i el suport de la patronal Fepime Catalunya que, per motius d’agenda, no va poder participar directament.

Considerem que el magatzem CASTOR constitueix una inversió fallida, on va prevaldre la construcció de la infraestructura per sobre la seva viabilitat, i no estem d’acord que els usuaris del gas n’hagin d’assumir el cost quan ni tan sols s’ha arribat a posar en marxa, la indústria suposa més del 60% del consum del gas a tot l’estat espanyol i l’increment de costos en els processos productius afectarà directament la seva competitivitat sense obtenir a canvi cap millora en el servei de subministrament de gas.

Les entitats denunciants som associacions empresarials que aglutinem i representem els interessos d’empreses usuàries dels serveis de gas afectats per la mesura que impugna la mateixa denúncia. Entre les empreses representades més del 50% són empreses industrials, manufactureres de diversos sectors. En aquestes empreses el consum energètic, i en especial el del gas, tenen una importància estratègica ja que suposa una part rellevant dels costos industrials i, per tant, de les despeses d’explotació.

Amb la denúncia, presentada a la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea, les entitats empresarials sotmetem a la seva consideració l’actuació del Govern d’Espanya en relació a la plataforma subterrània d’emmagatzematge de gas CASTOR, ja que entenem que el Govern d’Espanya no només ha actuat en contra de l’interès general i en perjudici de la ciutadania espanyola, sinó que a més la seva actuació contravé normativa comunitària i constitueix un ajut d’Estat il·legal segons l’article 107 del Tractat Fundacional de la Unió Europea.

L’advocada Asun Cirera, encarregada de coordinar l’equip jurídic que ha elaborat i tramitat la denúncia, afirma que en tot el procés hi ha hagut errors per part de l’Estat al llarg dels anys, amb diferents Governs al capdavant, que beneficien una única empresa. I que el pagament de la compensació ordenada pel Govern a ESCAL UGS, SL no era legalment preceptiva, ni va obeir a un objectiu d’interès comú.

Cirera està convençuda que la denúncia compleix amb els cinc preceptes necessaris perquè la CE l’accepti i plantegi una investigació al respecte: ha de tenir origen d’Estat; ha de constituir un avantatge; ha de ser selectiva; ha d’afectar a la competència i als intercanvis entre Estats Membres i, finalment, la mesura no ha de ser compatible amb el Mercat Únic.

Entitats empresarials presenten una denúncia conjunta per Ajuts d’Estat en el cas Castor a instàncies europees

Entitats empresarials presenten una denúncia conjunta per Ajuts d’Estat en el cas Castor a instàncies europees

Les entitats demanen al Ministre Soria deixar sense efecte l’aplicació del cobrament dels 1.350 M d’euros i els interessos derivats prevista per al proper 1 de gener, fins que la Comissió Europea emeti la seva resolució a la denúncia.

  • Les entitats sostenen que en l’operació CASTOR es va prioritzar la construcció de la infraestructura i no la seva viabilitat futura.

  • “No s’ha actuat diligentment i no estem d’acord que els usuaris del gas, especialment el 60% que pertany al sector industrial, n’hagin d’assumir el sobre cost d’aquesta operació fallida”.

  • L’aplicació afectarà negativament la competitivitat de les empreses, ja que ni tant sols obtindran cap millora en el servei de subministrament.

Alejandro Laquidain, president del Consejo Intertextil Español; Antoni Abad, president de la patronal Cecot; i Carlos Garriga, president del Centre Metal·lúrgic, acompanyats per l’advocada Asun Cirera, han informat aquest matí en roda de premsa de la denúncia per Ajuts d’Estat que han interposat de forma conjunta, a instàncies europees en relació a la gestió del cas CASTOR.  La denúncia també compta amb la implicació i el suport de la patronal Fepime Catalunya que, per motius d’agenda, no ha pogut participar directament.

“Considerem que el magatzem CASTOR constitueix una inversió fallida, on va prevaldre la construcció de la infraestructura per sobre la seva viabilitat, i no estem d’acord que els usuaris del gas n’hagin d’assumir el cost quan ni tan sols s’ha arribat a posar en marxa”, ha afirmat Abad, “la indústria suposa més del 60% del consum del gas a tot l’estat espanyol i l’increment de costos en els processos productius afectarà directament la seva competitivitat sense obtenir a canvi cap millora en el servei de subministrament de gas”.

Les entitats denunciants són associacions empresarials que aglutinen i representen els interessos d’empreses usuàries dels serveis de gas afectats per la mesura que impugna la mateixa denúncia. Entre les empreses representades més del 50% són empreses industrials, manufactureres de diversos sectors. En aquestes empreses el consum energètic, i en especial el del gas, tenen una importància estratègica ja que suposa una part rellevant dels costos industrials i, per tant, de les despeses d’explotació.

Segons l’estudi “Panorámica Industrial” de l’INE, el gas constitueix el 28% del consum energètic en la indústria extractiva i manufacturera espanyola, destacant la indústria química on el consum de gas arriba al 43% del total de consum energètic que utilitza aquest tipus d’indústria. “Hi ha sectors en els que el pes de la indústria es estratègic per a poder continuar l’activitat”, ha assegurat Laquidain, qui ha afegit que “la resolució de Castor és totalment incoherent amb el discurs del Govern sobre la necessitat de reindustrialitzar el país, de fer un pla estratègic per consolidar un model industrial”.

Laquidain ha remarcat que el sector industrial és qui millor garanteix l’estabilitat laboral i l’ocupació en els territoris, que és un sector estratègic pel que comporta no només en ocupació directa, sinó també amb tota la industria auxiliar i de serveis que genera al seu entorn. “Les administracions haurien de vetllar perquè la industria i tingui les millors armes per poder competir en altres mercats”.

“L’ús i consum de gas en moltes empreses de diferents sectors productius representa continuar l’activitat o deixar de fer-ho. Si es repercuteix el cost de Castor a partir de l’1 de gener, estaran perjudicant la continuïtat d’aquests sectors, tenint en compte que Espanya ja és dels països de la Unió Europea amb l’energia més cara i no precisament pel cost de la generació”, ha conclòs.

Les entitats entenen que la fórmula dissenyada pel Govern per rescabalar a la concessionària afectarà negativament a la competitivitat de les empreses, entre elles les representades per les pròpies entitats, respecte als seus competidors comunitaris. “L’increment de les tarifes, que seran traslladades a les empreses usuàries de gas comportarà un augment dels costos industrials significatius. De fet l’increment dels rebuts tant per la indústria, com per als particulars, serà d’un 4,5% més a partir de gener si no ho evitem”, ha afegit Garriga. “Sempre plou sobre mullat. Des del sector empresarial estem cansats d’escoltar cada dia a les administracions que ens diuen que les nostres empreses han d’internacionalitzar-se, que han de guanyar dimensió, que han de ser més competitives, que han de ser més innovadores, però les accions i mesures que impulsen no afavoreixen per res aquest context i el Castor n’és una prova més”.

Per Garriga, les empreses i, en especial les pimes, estan pagant sobre costos de moltes errades de les administracions: constants canvis legislatius que provoquen inseguretat jurídica. 

Les entitats empresarials no qüestionen la decisió que el Govern va prendre el 1996, d’analitzar i preveure un lloc on ubicar dipòsits de reserva de gas, sobre tot en àrees de gran consum com ho són Catalunya o País Valencià, on tampoc es disposa de cap magatzem d’aquest combustible. En l’època del boom immobiliari tenia sentit que el Govern volgués preveure situacions d’emergència en un escenari de creixement de població, d’activitat i de consum. “No critiquem que es cerqués un espai per ubicar un dipòsit de reserva i que s’analitzés en previsió de futures necessitats”, afirma Abad, “ara bé, a partir de l’anàlisi no entenem, ni molt menys compartim, com ha evolucionat tot plegat”.

Les entitats han emès una carta al Ministre d’Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, per demanar que deixi sense efecte l’aplicació del cobrament dels 1.350 M d’euros i els interessos derivats mitjançant Enagas Transporte, S.A.U. als consumidors de gas, prevista a partir del proper 1 de gener de 2016, fins que la Comissió Europea emeti la seva resolució en relació a la denúncia.

Una denúncia per Ajuts d’Estat

Amb la denúncia, presentada a la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea, les entitats empresarials sotmeten a la seva consideració l’actuació del Govern d’Espanya en relació a la plataforma subterrània d’emmagatzematge de gas CASTOR, ja que entenen que el Govern d’Espanya no només ha actuat en contra de l’interès general i en perjudici de la ciutadania espanyola, sinó que a més la seva actuació contravé normativa comunitària i constitueix un ajut d’Estat il·legal segons l’article 107 del Tractat Fundacional de la Unió Europea.

L’advocada Asun Cirera, encarregada de coordinar l’equip jurídic que ha elaborat i tramitat la denúncia, afirma que en tot el procés hi ha hagut errors per part de l’Estat al llarg dels anys, amb diferents Governs al capdavant, que beneficien una única empresa. “I el pagament de la compensació ordenada pel Govern a ESCAL UGS, SL no era legalment preceptiva, ni va obeir a un objectiu d’interès comú”, afirma Cirera.

Cirera està convençuda que la denúncia compleix amb els cinc preceptes necessaris perquè la CE l’accepti i plantegi una investigació al respecte: ha de tenir origen d’Estat; ha de constituir un avantatge; ha de ser selectiva; ha d’afectar a la competència i als intercanvis entre Estats Membres i, finalment, la mesura no ha de ser compatible amb el Mercat Únic.

Satisfacció en el sector empresarial per la resolució de l’Eurocambra en el cas Castor

L’Eurocambra ha exigit bloquejar la indemnització per Castor pagada a ACS, en una votació amb 350 europarlamentaris a favor, 263 en contra i 28 abstencions.
 

La decisió de l’Eurocambra avala les gestions de diferents organitzacions empresarials i entitats per evitar que empreses i particulars acabin abonant la indemnització a l’empresa Escal UGS, en els propers 30 anys.

Diverses entitats representants del sector industrial han acollit amb satisfacció la resolució, aprovada ahir per l’Eurocambra, per instar a la Comissió i al Banc Europeu d’Inversions al fet que prenguin mesurades a fi d’evitar que els ciutadans espanyols hagin d’abonar els 1.300 milions d’euros en compensacions per un projecte precedit “d’una avaluació desastrosa”.
 
Antoni Abad, president de la Cecot, ja va avançar en la trobada amb els mitjans de comunicació en el mes de gener, la gestió que diverses organitzacions empresarials i entitats estaven duent a terme, de forma conjunta, per emprendre accions a instàncies europees. Unes accions que, com ja es va anunciar, es concretarien durant aquest primer semestre.
 
Davant la gestió del Govern pel cas CASTOR, aquestes entitats i organitzacions empresarials van considerar inacceptable i incomprensible la celeritat amb la qual el Govern espanyol va abonar la indemnització a l’empresa Escal UGS per a la cancel·lació del projecte CASTOR. Una indemnització de més de 1.300 milions d’euros que repercutiran en la factura del gas de les empreses i consumidors particulars, durant els propers 30 anys. 
 
El Parlament Europeu, segons l’informe elaborat i presentat ahir, “lamenta el paper del BEI i de la Comissió en el projecte Castor, finançat en el marc de la Iniciativa Europa 2020 d’Obligacions per al Finançament de Projectes, l’avaluació dels quals de riscos no va prendre en consideració el risc d’augment de l’activitat sísmica vinculat a la injecció de gas, malgrat l’existència d’estudis que alerten clarament dels perills potencials d’aquesta operació”.